Davant els reiterats pronunciaments colpistes (i feixistes) de diversos militars en la reserva i de les cartes que els militars nostàlgics del franquisme han enviat al rei, Felipe VI no dirà res? Les cartes adreçades al rei per militars retirats acusen el president del govern ‘socialcomunista’ espanyol, Pedro Sánchez, de fer perillar la unitat d’Espanya.
Cal recordar que amb motiu del referèndum del primer d’octubre de 2017, en menys de 48 hores, el rei Felipe VI va fer un discurs molt dur, censurant el govern català i els qui vam anar a votar lliurement. Van ser unes paraules, evidentment, gens neutrals, com se suposa que hauria de ser l’actuació del rei d’Espanya.
En el seu discurs, va situar el govern de Catalunya ‘al marge del dret i la democràcia’ i va avalar el govern de Mariano Rajoy per a ‘assegurar la vigència de l’ordre constitucional’ a Catalunya.
Han passat més de quaranta-vuit hores de les afirmacions dels militars en la reserva, i el rei, que tant es va afanyar a condemnar el referèndum del primer d’octubre, encara no ha condemnat ni ha dit res en relació amb el soroll dels sabres rovellats d’aquests militars franquistes. Si Espanya fóra un país normal, el rei Felipe VI s’hauria desmarcat de seguida d’aquesta ‘insurrecció’ colpista i hauria dit, des del minut zero, que les manifestacions d’aquests militars franquistes estan ‘al marge del dret i la democràcia’. I la seua postura hauria estat assegurar ‘la vigència de l’ordre constitucional’.
El rei, en el discurs del primer d’octubre, acusà el govern de la Generalitat de Catalunya de fer un ‘intent d’apropiar-se de les institucions de Catalunya’. I les manifestacions colpistes d’aquests militars, no són un ‘intent d’apropiar-se de les institucions’ de l’estat?
Per altra part, la Fiscalia (‘¿de quien depende?’) s’ha afanyat a recórrer el tercer grau penitenciari als presos polítics catalans, per ‘prematur’ i ha anul·lat, com un escarment o venjança, els permisos que els corresponien (per dret, no per magnanimitat de la justícia) per l’article 100.2 perquè pogueren treballar, cuidar els seus familiars o fer voluntariat.
Fins al moment d’escriure aquestes ratlles, la Fiscalia (com el rei) no s’ha pronunciat tampoc sobre l’afirmació dels militars retirats d’’afusellar 26 milions d’espanyols’, una afirmació que és un evident cas de delicte d’odi i de genocidi. Ja m’imagine com de ràpidament hauria actuat la Fiscalia si el govern de la Generalitat de Catalunya, o qualsevol polític independentista, haguera dit que calia afusellar el rei o els militants del PP, de Ciutadans o de Vox. L’autor ja seria a la presó. Només cal recordar el cantant Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó pel contingut de les seues cançons, considerades delicte per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces a Jorge Campos, president del Círculo Balear.
Només la ministra de Defensa, la Sra. Margarita Robles, ha denunciat el xat dels militars que parlen d’afusellar 26 milions d’espanyols. La Sra. Robles ha presentat un escrit a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en què lamenta ‘manifestacions que repugnen al respecte de gent en una societat democràtica’.
Les cartes d’aquells membres (jubilats) de l’exèrcit espanyol és una anomalia democràtica. Algú s’imagina militars d’Alemanya, de França o del Regne Unit fent una carta semblant a la d’aquests militars, adreçada als caps d’estat d’aquells governs? I en el cas, molt poc probable, que ho feren, la Sra. Merkel, el Sr. Macron o la reina de la Gran Bretanya, no desautoritzarien ràpidament els militars involucionistes?
Per això, el silenci (fins al moment d’escriure aquestes ratlles) del rei i de la Fiscalia, com l’hem d’interpretar? Afusellar 26 milions de persones no és apologia del terrorisme?
I el silenci dels qui constantment estan condemnant els pactes del govern amb els grups independentistes? Com hem d’interpretar el silenci dels Srs. Felipe González o José M. Aznar, tan loquaços a l’hora de condemnar l’independentisme? Haurem de fer cas de l’afirmació que ‘qui calla, atorga’?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada