Aquest 7 d’octubre, i per sisé any consecutiu, l’Església ens convida a celebrar la Jornada Mundial per un Treball Decent. La d’enguany és una crida a mobilitzar-nos contra l’augment de la precarietat provocada, entre més causes, per la pandèmia. Aquesta jornada és també una crida a defensar un treball decent i accessible, amb unes condicions dignes. I un toc d’atenció als governs, perquè siga possible un nou sistema productiu que genere ocupació i que, en el món del treball, l’home siga el centre i no un simple engranatge de la cadena de producció.
El manifest que han donat a conèixer les organitzacions d’Església, reivindica aquesta jornada del 7 d’octubre per tal de ‘fer visible la precarietat que sofreix el món del treball’. Com diu el manifest, ‘la crisi de la pandèmia ha posat en relleu les debilitats estructurals de l’estat de benestar a Espanya i la necessitat de treball decent per al desenrotllament d’una societat fraterna’.
Com ens recorden les organitzacions d’Església que han convocat aquesta jornada, ‘aquesta crisi ens ha ensenyat que es pot consumir menys i millor’ i que ‘els serveis d’aquells oficis menys valorats, socialment i econòmicament, són els que sostenen la vida’. La crisi que patim, agreujada per la covid-19, ens posa al davant la situació difícil ‘en què ens trobem’ i que ‘està visibilitzant les conseqüències d’un model productiu incapaç de generar ocupació’.
I és que la realitat que viu el món del treball és dramàtica, ‘amb ocupació que es destrueix, xifres d’ERTO i atur disparat i protecció social que no arriba als que en tenen dret’. El manifest denuncia també els ‘treballs en condicions laborals precàries, vorejant la vulneració de drets’. I és que a causa d’aquesta crisi, ‘molta gent es veu obligada a acudir als serveis socials públics, als recursos de les organitzacions d’Església o a l’ajuda de les comunitats parroquials i veïnals per poder subsistir’.
Enmig d’aquesta situació tan difícil per a tantes famílies, el col·lectiu que ha proposat aquesta jornada posa en relleu, com a valor positiu, ‘la solidaritat i el suport que hem descobert’ i permet que molta gent no acabe en la misèria més absoluta.
El manifest valora ‘el treball, en la mesura que ens dignifica com a filles i fills de Déu’ i per això, ‘davant aquestes circumstàncies’ demana ‘alçar la veu i lluitar cada vegada amb més força, perquè el treball decent siga possible’. A més, aquest text presenta la ‘necessitat d’una esperança que ens permeta de veure l’horitzó a través d’aquestes situacions que sofreix el món del treball’.
Per tal de trobar unes solucions que ajuden els qui pateixen la crisi econòmica, el manifest presenta aquestes cinc propostes:
En primer lloc es demana ‘apostar per un nou sistema productiu, capaç de generar ocupació’. També es vol ‘aconseguir el reconeixement social i laboral dels treballs essencials per a la vida, amb unes condicions laborals que permeten a les persones eixir de la pobresa’. En tercer lloc, el manifest demana ‘reconèixer el dret a la protecció social’.
El quart punt exigeix ‘garantir l’ingrés mínim vital’ per a les persones que el necessiten, i finalment es demana ‘assegurar la percepció del subsidi extraordinari a les treballadores de la llar, reconeixent el seu dret a la prestació per desocupació, igual que a la resta de les persones treballadores’.
Tant de bo que, amb l’ajuda de tothom, els polítics treballen per aconseguir un treball decent per a tantes persones que, o bé estan a l’atur, o bé treballen en condicions indignes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada