Dimarts passat, 2 d'abril es va presentar l'exhortació apostòlica postsinodal del papa Francesc, «Crist viu», un text que recull les conclusions del Sínode sobre els joves que es va celebrar al Vaticà l'octubre passat. Aquesta exhortació és la cinquena del papa Francesc, després de l' Evangelii Gaudium, Laudato si, Amoris laetitia i Gaudete et exultate. En aquest text, estructurat en 9 capítols i amb 299 números, el papa anima cada jove a confiar en Jesús, sobretot quan se senti «envellit per la tristesa, per les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos», ja que «Ell hi serà per tornar-te la força i l'esperança» (2). El papa recorda als joves que «la glòria de la joventut és al cor més que en la força física» (9) i que «la veritable joventut és tenir un cor capaç d'estimar» (13). Per això en aquesta exhortació el papa demana als joves que «no es deixin robar l'esperança» (15), ja que no es tracta de «passar la joventut distret, adormit» sinó que s'ha de gastar «per conrear coses belles i grans» (19).
Tot fent-se ressò dels anhels dels joves, el papa demana al Senyor «que alliberi l'Església dels qui volen envellir-la, esclerotitzar-la en el passat, aturar-la, tornar-la immòbil» (35). Per això els joves, com assenyala el papa Francesc, són els qui «poden ajudar l'Església a mantenir-se joves, a no caure en la corrupció, a no convertir-se en una secta, a lluitar per la justícia» (37). El papa reconeix que en l'Església «algunes coses han de canviar i per això necessita també recollir la visió i fins i tot les crítiques dels joves» (39), que «reclamen una Església que escolti més, que no passi condemnant el món». D'ací que són molts joves que «no volen una Església callada i tímida, però tampoc que estigui sempre en guerra», amb una «Església a la defensiva» (41). El papa vol que els joves construeixin una «Església viva» capaç de «reaccionar fent atenció a les legítimes aspiracions de les dones que demanen més justícia i igualtat» (42).
«No podem dir només que els joves són el futur del món», remarca el papa, ja que «són el present» i amb les seves vides «l'estan enriquint amb la seva aportació» (64). Sensible als problemes de la nostra societat, el papa demana que «no siguem mai una Església que no plora davant aquests drames dels seus fills joves», ja que «el pitjor que podem fer és aplicar la recepta de l'esperit mundà que consisteix a anestesiar els joves» (75).
El papa ens recorda que vivim «en una cultura àmpliament digitalitzada» (86) amb l'avantatge d'un «entorn digital» que «pot facilitar la circulació d'informació independent» (87). Amb tot, el papa anima els joves a «passar del contacte virtual a una bona i sana comunicació» (90).
Aquesta exhortació tracta el tema dels immigrants, que «ens recorden la condició originària de la fe, és a dir, la de ser 'forasters i peregrins a la terra' He 11:13» (91). Per això el papa demana als joves que «no caiguin en les xarxes dels que volen enfrontar-los amb altres joves que arriben als seus països, fent-los veure com a éssers perillosos» (94). El papa, que no amaga la gravetat i la monstruositat de la «plaga dels abusos sexuals a menors» (96), exigeix «aplicar accions i sancions tan necessàries» (97), així com també aturar els «abusos de poder, econòmic, de consciència, sexual» (98). A més de condemnar els abusos sexuals a menors, el papa mostra la seva «gratitud cap als qui han tingut la valentia de denunciar el mal patit». Però també mostra la seva gratitud i «reconeixement als laics, sacerdots, consagrats i bisbes que cada dia es lliuren amb honestedat i dedicació al servei dels joves» (99). Per això el papa defensa una Església més humil, que «no tem mostrar els pecats dels seus membres» (101). Francesc, que destaca «la força admirable» (110) dels joves, i que sempre són estimats per Déu (112), veu en el Pare del cel un Déu amb «un cor tendre de compassió» (115).
El papa demana als joves que no es deixin «comprar» ni «seduir», ni «esclavitzar per les colonitzacions ideològiques» (122). El papa anima els joves a viure l'amor autèntic que no es troba «en la disbauxa, utilitzant els altres, posseint els altres o dominant-los» (131). El papa encoratja els joves a anar sempre endavant, ja que encara que s'equivoquin, sempre podran «aixecar el cap i tornar a començar» (142). En la lluita per ser fidels a l'Evangeli, el papa anima els joves a no observar «la vida des d'un balcó», ni a ser «cotxes aparcats», sinó que els demana que prenguin decisions i que arrisquin, encara que s'equivoquin (143). «Sigueu protagonistes d'aquest canvi», demana el papa als joves, «sigueu lluitadors pel bé comú» (174), «sigueu capaços d'anar contracorrent» (176), ja que «un jove ha de tenir esperit crític» (190).
El papa, finalment, vol que ens acostem als joves «amb la gramàtica de l'amor, no amb el proselitisme» (211), per així fer possible una Església «de portes obertes» (234). El papa també parla de la vocació (249-264), del treball (269-271) i de la consagració, ja que si un jove reconeix la crida de Déu i el segueix, «això és el que més t'omplirà» (276).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada