El papa Francesc i l'alcalde de València (LEVANTE-EMV, 27/12/2016

Va ser el 9 i el 10 d´aquest mes, quan el Sr. Joan Ribó, juntament amb 80 alcaldes més, participà en la cimera que organitzà l´Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials al Vaticà, sobre l´acollida de refugiats.
En aquesta xarxa de regidors, l´alcalde de València, amb les alcaldesses de Saragossa, Madrid o el de Florència, entre d´altres, defensà la construcció de "ciutats acollidores" i "corredors humanitaris segurs", per acollir els fluxos migratoris dels refugiats que fugen de la guerra i de la fam.
I és que la humanitat, en aquestes hores de dificultats, està cridada a un "compromís amb la justícia", com ens recorda el papa en l´Exhortació "El goig de l´Evangeli" (203). Per això aquest clam del papa, que ha propiciat aquesta trobada d´alcaldes a Roma, ha denunciat la política d´Europa que posa barreres als refugiats que fugen de la mort.
Jesús ens ensenyà a lluitar contra el mal i per això denuncià la situació d´opressió dels més pobres i dels més fràgils de la societat. Si Jesús va saber estar al costat dels qui sofrien i dels qui es trobaven explotats, per alliberar-los de les càrregues feixugues que els imposaven els poderosos, també ara cal estar al costat dels qui sofreixen. I és que l´actitud de Jesús va ser sempre una actitud d´alliberament, per tal de donar sentit a la vida, i més encara, a la vida d´aquells que no trobaven cap motiu per a viure. Per això Jesús no freqüentà els palaus d´Herodes o de Pilat, sinó que va viure als carrers i a les places de Galilea, juntament amb els més pobres i senzills.
Com he dit abans, el papa Francesc, en la seua exhortació "El goig de l´Evangeli", ens crida al compromís amb la justícia en la defensa dels oprimits, com els refugiats. Com va fer Jesús. Com feren els profetes. I així ho expressa el papa quan ens exhorta a anunciar "un Déu que exigeix un compromís amb la justícia" (E.G. 203). És aquest Déu que "derroca els poderosos del soli i exalça els humils" (Lc 1:52). Déu dels pobres i dels oprimits, Déu dels qui ploren i dels desconsolats, Déu que allibera, i que ens demana que també nosaltres alliberem els oprimits i els qui sofreixen.
Les persones humanes estem cridades a trencar les cadenes de l´opressió i a obrir camins de llibertat i d´alliberament. Els deixebles de Jesús, i en general tots els hòmens i dones de bona voluntat, amb valentia i generositat hem de saber jugar-nos la vida per tal de donar vida a aquells que els poderosos marginen o anul·len, per tal d´obrir nous camins d´esperança i així donar nou alè de vida als qui es troben en la fossa de la fam o de la guerra.
En l´exhortació "El goig de l´Evangeli", el papa Francesc ens recorda que "L´Evangeli ens convida a córrer el risc del trobament amb el rostre de l´altre, amb el seu dolor, amb la seua presència física que ens interpel·la amb el seu dolor i els seus reclams".
Per això el papa en la carta adreçada a l´alcalde de València, li agraeix "haver participat en la cimera" i alhora reconeix a Joan Ribó "les seues iniciatives, lluites i sofriments personals", així com la "intel·ligència i el coratge" a favor dels refugiats.
La trobada dels alcaldes a Roma hauria de propiciar una nova manera de viure la solidaritat per acollir els refugiats, per tal que els qui fugen de la guerra no els passe el que van viure Maria i Josep, que tampoc van ser acollits a Betlem.

'El gran patrimoni comú que compartim' (La VEU del PAÍS VALENCIÀ, 29/12/2017)

Aquesta va ser l’expressió del rei d’Espanya en el seu missatge de Nadal, en el paràgraf on feia referència als sentiments d’afecte, fraternitat i amistat que afavoreixen la bona convivència. El rei deia que aquests valors “ens recorden el gran patrimoni comú que compartim. Un patrimoni que mereix l’atenció de tots i que tots hem d’ajudar a protegir com el millor que tenim i que som; com el millor que ens unix”.


Evidentment el rei no es referia a la llengua que compartim els catalans, els valencians i els illencs, però ho hauria pogut fer, de no haver caigut (com la Renfe, el PP o C’s) en el secessionisme lingüístic.


I és que un any més, la Casa Reial ha penjat en la seua pàgina web, el missatge del rei en castellà, en basc, en gallec, en català i també en valencià. Però no en andalús, ni en canari, ni en extremeny. En aquest paràgraf que he mencionat (perquè no he volgut perdre el temps comparant les expressions “diferents” que trobem a la resta d’aquestes dues versions del discurs del rei), de les 36 paraules del text reial de la versió valenciana, només tres (atenció per cura, tots per tothom i unix per uneix) són “diferents” en el text adreçat als valencians i en el adreçat als catalans. Si els càlculs no m’enganyen, això vol dir que hi ha un 91’6% de paraules exactament iguals en valencià i en català i que per tant només un 8’4% són diferents.

Davant la gran “diferència” que hi ha entre un text i l’altre, els partidaris del secessionisme lingüístic no sé si s’adreçaran a la Casa Reial per protestar per la gran quantitat de paraules exactament iguals que hi ha en el text valencià i en el text català. És l’oportunitat del PP, de C’s i de Renfe per acusar el rei de catalanista. Malgrat que, un any més, la Casa Reial ha fet el ridícul fent dues versions d’un mateix discurs amb el 91’6% de paraules exactament iguals.

Davant la gran “diferència” que hi ha entre un text i l’altre, els partidaris del secessionisme lingüístic no sé si s’adreçaran a la Casa Reial per protestar per la gran quantitat de paraules exactament iguals que hi ha en el text valencià i en el text català. És l’oportunitat del PP, de C’s i de Renfe per acusar el rei de catalanista. Malgrat que, un any més, la Casa Reial ha fet el ridícul fent dues versions d’un mateix discurs amb el 91’6% de paraules exactament iguals.  

La reforma de la Cúria no és un maquillatge (LEVANTE-EMV, (28/12/2016)

Aquesta és la idea que el papa va voler transmetre als membres de la Cúria, en el seu discurs nadalenc, el passat dia 22. Per al papa Francesc, la reforma d´aquest organisme vaticà no s´aconsegueix "canviant de personal sinó amb la conversió de les persones". Per això el papa digué que "sense un canvi de mentalitat, l´esforç organitzatiu serà inútil".

Conscient de l´oposició que està trobant al canvi al si de l´Església, el papa exposà les tres maneres d´oposar-se a la renovació que està portant a terme. La primera és aquella que es fa de "bona voluntat" i des del "diàleg sincer". La segona és la que es fa de manera oculta, dient que s´està d´acord amb el que es proposa, però sense aplicar els canvis, i la tercera és la que es fa amb mala voluntat i que "germina en ments perverses". Aquesta, que és la més falsa de totes, és la que "s´amaga amb excuses, refugiant-se en les tradicions, en les aparences i en les formalitats".

El papa Francesc volgué deixar clar davant la Cúria, que l´aggiornamento de l´Església que ell està portant a terme, "no té finalitats estètiques", ni tampoc "pot ser entesa com una espècie de lífting o de maquillatge". Les reformes del papa Francesc van a fons. I com que no són reformes superficials, el papa donà a la Cúria 12 valors per posar en pràctica aquesta reforma.

El primer dels valors és la "conversió individual", sense la qual és inútil qualsevol canvi en les estructures de la Cúria.

El segon és el "pastoral", per tal de fer de la Cúria una comunitat servidora, on ningú no se senta ignorat o maltractat.

El tercer és el "missional" o cristològic, que té per objectiu portar la Bona Nova de l´Evangeli a tot el món.
 
El quart és el "racional", perquè cada Dicasteri, amb les seues competències, siguen distribuïdes de forma racional.

El cinquè és el "funcional", que preveu la fusió eventual de dos o més Dicasteris amb matèries anàlogues.

El sisè valor que presentà el papa és la "modernitat", que ha de fer que la Cúria siga capaç d´acomodar-se a les situacions del nostre temps i també a adaptar-se a les necessitats de l´Església.

El setè és la "sobrietat", que té com a objectiu la "simplificació" i "l´agilització" de la Cúria.

El huitè és la "subsidiarietat", per reorganitzar les competències dels Dicasteris curials.

El novè és la "sinodalitat", que pretén la coordinació del treball que es fa entre els diversos estaments de la Cúria.
El desè és la "catolicitat". I és que si entenem el terme "catòlic" com a sinònim d´universal, la Cúria també ha de reflectir aquesta universalitat de l´Església.

L´onzè dels valors que va presentar el papa és la "professionalitat", que demana una formació permanent del personal, per evitar així l´anquilosament o la rutina.

Finalment el dotzè valor que exposà el papa és la "gradualitat", que permet amb la flexibilització, una reforma autèntica.Amb aquest discurs valent, el papa pretén posar en marxa l´aggiornamento o renovació de l´Església, seguint el camí iniciat pels papes Joan XXIII i Pau VIè i també per la idea de Joan Pau I de renovar l´Església, i que ell no pogué portar a terme per la seua mort prematura. El papa Francesc, que denuncià en aquest discurs "la lògica mundana del poder", demanà als membres de la Cúria la seua col·laboració en el ministeri de Pere, que el papa té com a bisbe de Roma. El desig de reforma de l´Església que el papa va exposar, ha de ser un signe de l´Església en camí. No d´una Església sedentària i acomodada, sinó d´una Església nòmada, que ix a anunciar l´Evangeli.

Coming up next

PP propone plan de natalidad frente al envejecimiento

Un Govern insensible amb la pobresa (LEVANTE-EMV, 25/12/2016)

El 27 de març de 2014, Jorge Nuño, secretari general de Càritas-Europa, presentà un informe sobre la pobresa a l´Estat Espanyol, que criticava la disminució de les prestacions socials per part del Govern del Sr. Rajoy. Com recordaran, el ministre Cristóbal Montoro va desqualificar les dades d´aquest informe ja que segons ell "no se corresponden con la realidad", pel fet que es basaven "en mediciones estadísticas",
Segons Càritas-Europa, l´Estat espanyol era "el segon país europeu amb major índex de pobresa infantil, només superat per Rumania". Això volia dir que 3 de cada 10 xiquets espanyols vivien en risc de pobresa i d´exclusió social. Per això Càritas definia la població espanyola com "una de les més afectades per la crisi econòmica". I això és el que va fer enfadar al ministre Montoro. Però era evident que "los brotes verdes" que anunciava Mariano Rajoy i Montoro, no arribaven a les classes més desafavorides de la societat.
Com que la situació no ha millorat, Càritas torna ara a demanar al Govern del Sr. Rajoy "reformes concretes", per tal de buscar "alternatives a l´actual manera de produir, consumir i viure". Per això Càritas s´ha posat en contacte amb la vicepresidenta del Govern espanyol i amb els responsables de Sanitat, Ocupació i Seguretat Social, Afers Exteriors i Cooperació, Justícia i Interior, per trobar solucions al drama que pateixen milions de persones que no poden arribar a finals de mes.

Càritas presentarà al govern de l´Estat deu propostes, inspirades en la crida del papa Francesc durant la XX Assemblea General de Càrites Internacional i també en la Instrucció Pastoral, "Església, servidora dels pobres", aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola l´abril de l´any passat. En aquest document, els bisbes espanyols deien: "No podem callar pel fet que no es reconeixen ni es respecten els drets de les persones", i per això es permet "que els éssers humans no puguen viure amb la dignitat que es mereixen".
Les deu propostes que Càritas presentarà al Govern del Sr. Rajoy són les següents:

1 La ratificació de la Carta Social Europea revisada el 1996 i del protocol addicional de 1998.

2 Garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa extrema.

3 Garantir a tothom l´accés a la sanitat.

4 Fer les reformes estructurals que facen falta, per tal que puguen garantir el dret a una vivenda digna. 

5 Ocupació digna i salari adequat per als qui estan a l´atur.

6 Apostar per una economia social i solidària en la contractació pública.

7 No condicionar l´accés al permís de residència a l´obtenció d´un contracte de treball.

8 Garantir els drets humans en els procediments d´expulsió.

9 Acomplir els Objectius del Desenvolupament Sostenible .

10 Destinar en aquesta legislatura el 0,4% del PIB a ajuda oficial al desenvolupament.

És evident que tant el Sr. Rajoy com el Sr. Montoro viuen als núvols, envoltats de luxe i de confort, i per això són insensibles a la situació de milions de persones que no poden arribar a finals de mes. I és que la pobresa a l´Estat espanyol no és estadística. És una trista realitat. 

El cas més escandalós és el de la dona invident de 94 anys, de Massamagrell, a qui el govern ha tret, miserablement, els ridículs 150 euros que cobrava, pel fet de viure amb la seua germana que té una pensió de viduïtat de 740 euros. El cas és encara més escandalós pel fet que, va ser la cap del Servei de Prestacions i Programes de Serveis Socials de la Generalitat, qui va signar l´informe per traure-li a aquesta dona els 150 euros mensuals que cobrava. El Govern del Botànic no havia de rescatar persones? Es dirà que la llei obligava a fer aquest informe que negava els 150 euros a aquesta dona. Però no és aquesta una llei injusta? Com va signar la Generalitat un informe que humiliava aquesta dona de Massamagrell? I ni que les normes que vénen de Madrid obligara a fer aquest informe negatiu, la Generalitat no hauria d´haver fet aquesta acció vergonyosa! El Govern del Sr. Rajoy deixa les persones desemparades, mentre fa un rescat milionari de les autopistes deficitàries de Madrid!

Al costat dels 150 euros que cobrava la dona de Massamagrell, ¿quin sous tenen els Srs. Rajoy, Montoro? Saben el que cobra un pensionista? Saben què és passar un mes amb 600 o 700 euros? I és que ells, enmig del luxe i del benestar, s´obliden del dolor i de la misèria de la gent. Per això el papa Francesc denuncià el passat dia 12 "la insensibilitat d´una societat que deixa pel camí milers de persones". 

Espere que gairebé tres anys després d´aquell informe, el govern espanyol escolte les propostes de Càritas, per tal de trobar solucions i així pal·liar el sofriment de la gent que ho està passant malament.

Les temptacions dels mijans de comunicació (LEVANTE-EMV, 19/12/2016)

En una entrevista a la revista Tertio, una publicació religiosa de Flandes que té una tirada de 13000 exemplars setmanals, el papa Francesc ha denunciat les temptacions que poden afectar als mitjans de comunicació.

Si en el discurs de Nadal de 2013 el papa ens presentà els "antibiòtics de la Cúria", i en el de fa dos anys ens descriví "les 15 malalties de la Cúria", enguany el papa Francesc ens ofereix les temptacions que poden afectar als mitjans de comunicació, amb la conseqüència negativa que tindrien sobre ells.

Al llarg d´aquesta interessant entrevista a Tertio, el papa Francesc comenta diverses qüestions d´actualitat, com el laïcisme i la laïcitat, el paper de les religions a favor de la pau, l´any de la misericòrdia o la importància de construir entre tots una Església Sinodal.

Però el que m´agradaria destacar d´aquesta entrevista, és la resposta contundent del papa Francesc en relació a les temptacions que poden afectar als mitjans de comunicació. El papa reconeix la responsabilitat "molt gran dels mitjans de comunicació", pel fet que tenen a les seues mans "la possibilitat i la capacitat de formar opinió". El papa parla del treball dels periodistes com a "constructors d´una societat", ja que poden "formar una bona o mala opinió". Per si mateix, com diu el papa, els mitjans "són per construir. Per intercanviar. Per fraternitzar, per fer pensar, per educar", i per això els qualifica com a "positius".
Però el papa és contundent quan adverteix que aquests mitjans "poden fer mal", i per això enumera les quatre temptacions que poden afectar la informació: la calúmnia, la difamació, la desinformació i el sensacionalisme.

El perill de la calúmnia, que afecta negativament la informació, és com ens diu el papa, quan s´embruta la gent, "sobretot en el món de la política". La difamació és igualment rebutjada pel papa pel que té de malèvola. També la desinformació, que esdevé mentida, "és el mal més gran que pot fer un mitjà", ja que es diu "una part de la veritat i no l´altra". Pel que fa al sensacionalisme, el papa el qualifica amb duresa com a "coprofília", ja que busca comunicar l´escàndol per vendre més.

Per al papa Francesc, els mitjans de comunicació "han de ser molt nets, molt transparents" i per això reconeix que els mitjans com a "constructors d´opinió", poden "construir i fer un bé immens".
A primers d´aquest any, amb motiu de la 50ena Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el papa convidava els mitjans a fer una comunicació real, que només és possible si eixim "dels cercles viciosos de les condemnes i de les amenaces" que tenallen els hòmens i els pobles "amb missatges d´odi". El papa també demanava que les relacions mútues no es fonamentaren en la desconfiança, la por o l´odi, sinó en l´audàcia "que ofereix veritables solucions als conflictes antics". Per això ens encoratjava a "afirmar la veritat amb amor", per tal de construir una societat que siga "com una llar amb la porta sempre oberta i on ens acollim els uns als altres".

Per al papa, "comunicar significa compartir", i traure "l´agressivitat del llenguatge", i també, no alimentar-lo amb "la desconfiança, la por i l´odi". En la línia de les recents declaracions a Tertia, el papa demanava fa un any, que les xarxes socials foren "una plaça, un lloc d´encontre on es pot acariciar", i no fer-les servir per a "ferir o linxar moralment l´altre", com s´esdevé amb la calúmnia i la difamació, i també amb la desinformació i el sensacionalisme.

Tots els mitjans de comunicació haurien de fer un periodisme fonamentat en contrastar les fonts d´informació, en viure aquesta informació des del carrer i no només des dels despatxos, en preservar els drets inalienables de les persones, en verificar cada informació abans de publicar-la i sobretot en guiar-se per una ètica que posa la veritat per damunt i per davant de tot.

Com a cultura del meu país i de la nostra cultura cristiana, m'entusiasma el Nadal" (LEVANTE-EMV, 22/12/2016)

Aquestes paraules no són de cap bisbe ni de cap cristià compromès. Són paraules del Sr. Pablo Iglesias, dirigent de Podemos, d´una entrevista al diari El Mundo del 17 d´aquest mes. I és que el Nadal, encara que algú gose negar-ho, forma part de la cultura d´Occident i més encara del País Valencià, des de Vinaròs a Oriola i des d´Ademús a Gandia. I no és una realitat present entre nosaltres de fa quatre dies, sinó que té una trajectòria de més de 700 anys d´història.

En aquesta entrevista, el Sr. Pablo Iglesias reconeixia que la Nit de Nadal la passa amb son pare "escoltant nadales i cantant". I per això deia també el Sr. Pablo Iglesias, que sempre li ha agradat el Nadal i les nadales: "De veritat, m´agrada molt". I deia encara que per a ell, "el Nadal és quelcom cultural, independentment que un siga creient o no". I fins i tot deia en aquesta entrevista que ell posa "arbre de Nadal i Betlem".

La laïcitat, i cal recordar que l´Estat Espanyol és un estat aconfessional (no laic) s´ha entès a vegades com si es tractara d´un intent d´esborrar o arraconar qualsevol manifestació relacionada amb el cristianisme. Afortunadament hem deixat enrere el nacionalcatolicisme, que tant de mal va fer a l´Església, amb bisbes, sobretot, íntimament units al Règim franquista. Però la laïcitat no pot negar les arrels cristianes del nostre País. I per això ha de defensar la pluralitat i la diversitat cultural i social del fet religiós. De totes les religions.
D´ací que un estat aconfessional, no laïcista, ha de defensar el dret a participar de la vida pública de totes les confessions religioses, sense que hagen de quedar reduïdes a l´àmbit privat i personal.

Això ho ha entès molt bé l´alcaldessa de Madrid, la Sra. Manuela Carmena, pel respecte que manifesta envers les religions. També, evidentment per la catòlica. I per això, a l´alcaldessa de Madrid no li va semblar malament, sinó tot el contrari, fer el vot del poble de Madrid a la Mare de Déu de l´Almudena. Sense cap mena de manies, en els dos anys que porta al capdavant de l´ajuntament de la capital de l´Estat, la Sra. Carmena, el 9 de novembre de 2015 i de 2016, ha fet aquest vot de poble.

I és que algú pot negar que el País Valencià ha nascut i ha crescut en una cultura cristiana? A vegades mal entesa. Certament! I a vegades amb una actitud prepotent per part de l´Església. Només cal recordar el nefast nacionalcatolicisme que hem viscut durant 40 anys de dictadura. I també l´actitud de certs cristians, intolerants i prepotents, que no han ajudat gens a presentar el cristianisme com un fet positiu, que dóna sentit a milers de ciutadans. Sense menysprear ni condemnar cap altra manifestació religiosa. I respectant també el dret d´aquells que no volen creure en res.

 https://youtu.be/3ZE0T04YKv4 (Cançó de Nadal, Antoni Tolmo

Els mateixos cristians hem de reconèixer l´error de la inquisició i de tantes formes d´intolerància que, al llarg de la història, hem afavorit o hem tolerat. Però és evident que el cristianisme (i les festes que celebrem) malgrat els propis errors personals (i això cal reconèixer-ho) no és una religió de l´odi ni de la confrontació. El diumenge 18 el papa Francesc parlava del Nadal com una festa "d´amor, d´humilitat, de tendresa". I això ¿no es viu fins i tot pels no creients? Com Càritas, que està en primera línia en la defensa de la dignitat i dels drets humans dels immigrants i dels refugiats.

Pilar Rahola, que amb bon humor diu que el seu article sobre el Nadal és com els torrons, que sempre tornen per aquest temps nadalenc, fa una defensa d´aquesta festa, del Nadal catòlic, com diu ella, perquè "dos mil anys de cultura no es poden engegar a rodar per decret, ni es pot jugar amb les tradicions amb tanta frivolitat". En el seu article recent a La Vanguàrdia, Rahola, que no és precisament cap beata, defèn el Nadal com un "un compendi de valors civils que fóra bo que ens inspiressin una mica més", ja que són "valors molt necessaris en plena crisi social". I per això diu, amb tota la raó del món, que el Nadal "no és només una festa religiosa", sinó que és "també un homenatge a la família i als valors que engloba".

Bon Nadal a tots. Des de la cordialitat i l´amistat, des de l´afecte i el respecte als qui pensen diferent. Bon Nadal als qui al esteu al peu del canó durant tot l´any, tot fent possible el diari Levante i també a tots els lectors d´aquest mitjà de comunicació.

El Sr. Albert Rivera (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 21/12/2016)56

En un vídeo del diari Levante del passat dia 17, (que convide a vore’l), el Sr. Albert Rivera feia, en català, unes declaracions a aquest mitjà de comunicació. Tenint en compte que la Sra. Carolina Punset va manifestar que parlar en valencià era propi d’aldeanos, malgrat això, el Sr. Rivera no va tindre cap inconvenient en parlar la llengua que es parla a Barcelona, i que és la mateixa que la que parlem a Ontinyent, Maó, l’Alguer, Alcampell i Sant Julià de Lòria.

Ciudadanos, al País Valencià, s’ha distingit pel fet de recolzar el PP en la seua campanya contra de la normalització de la nostra llengua. Només cal recordar les “perles” que va dir la Sra. Punset a les Corts Valencianes.

Conseqüents amb aquesta postura secessionista i en aquesta irracional posició, la pàgina web de Ciudadanos té, a més de la versió en castellà, altres versions en català, basc, gallec i també en valencià! Això deu voler dir, evidentment, com ells defenen, que per a Ciudadanos, el català i el valencià són dues llengües diferents. Com són també llengües diferents, el valencià i el català, per a la nostra “eficient” Renfe!

Amb tot, si el valencià i el català, segons Ciudadanos, són llengües diferents, no entenc com el Sr. Rivera ha parlat en català a l’entrevista del diari Levante. Per altra part, i és més que evident, tothom ha entès el Sr. Rivera en aquest vídeo. I sense necessitat de traduccions.
 

Diuen que primer s’agarra a un mentider que a un coix. I és que les mentides de Ciudadanos (i del PP) respecte a l’existència de dues llengües diferents, valencià i català, negant la unitat de la nostra llengua, han quedat desemmascarades amb el vídeo del Sr. Rivera. Les seues declaracions en català a la ciutat de València i a la seu del diari Levante, ni han estat subtitulades en valencià (cosa que hauria estat ben curiosa, per tal de vore les diferències entre les dues llengües), ni els periodistes de Levante tampoc li han demanat que no parlara en català, ja que els valencians (si el valencià i el català són llengües diferents) no l’entendríem.

El Sr. Rivera ha deixat en ridícul la política lingüística de Ciudadanos en la seua campanya contra de la unitat de la nostra llengua. I a més, parlant en “aldeano”.

Però el Sr. Rivera també ha quedat en evidència, quan en aquesta entrevista ha qüestionat l’oportunitat de reobrir RTVV, degut, deia el Sr. Rivera, al dèficit de la Generalitat. Pel mateix motiu també s’hauria de tancar RTVE, si tenim en compte el dèficit del govern espanyol. O no?