“Ara ve Nadal,/ menjarem torrons/ i amb sa guitarreta/ cantarem cançons./ Alegra’t panxeta,/ que Nadal ja ve,/ menjarem coquetes/ i torrons també”. És amb nadales com aquestes, que els valencians celebrem la festa de Nadal: “Pastorets i pastoretes,/ feu-me llenya que tinc fred,/ no me la feu d’argelagues,/ feu-me-la de romeret”.
Cada any el Nadal ens porta el somriure i la bondat de Déu. I el desig que tots portem al cor, de pau a la terra! El Nadal hauria d’esborrar del nostre interior l’egoisme, la mentida i la violència. Perquè el Nadal ens retorna a la innocència de la infància. El Nadal ens retorna al món de quan érem xiquets!
És Déu mateix qui, en un infant, es fa present enmig nostre per eixugar les llàgrimes dels qui ploren, per omplir d’alegria als qui estan de dol, per donar esperança als qui busquen consol, per animar a aquells que ja no poden més, per pacificar els cors dels qui sofreixen!
Durant el Nadal tots estem convidat a l’alegria, perquè ens ha “nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lc 2:10-11), el Déu que es fa present en la vida quotidiana, en el treball, en les dificultats i en el cansament! I és que el Nadal ens ensenya a descobrir Déu en l’Infant del pessebre. I també en els altres.
De fet, Déu naix en aquells cors que s’obrin i acullen l’amor! I és que Déu ve a nosaltres pel camí de l’amor i en el desig de l’amor!
De nord a sud del nostre País, el Nadal ens ofereix diversos elements del nostre patrimoni cultural, com El Betlem de Tirisiti, a Alcoi, una obra de finals del segle XIX i principis del XX, que inclou elements religiosos propis de les festes nadalenques, amb d’altres de caràcter popular i dels costums de la ciutat d’Alcoi. Altres realitats de la tradició nadalenca valenciana són l’Adoració dels Reis, a la Canyada de Biar, la Festa dels Folls, del Camp de Mirra, el Betlem de la Pigà, a Castelló, Els Enfarinats, d’Ibi o Els Faixos i Les Aixames, d’Onil i Xixona respectivament.
Enmig d’un temps de foscor i de sofriment, de desil·lusions, de crisi i de cansaments, el Nadal ens fa entrar en el misteri de l’Infant nascut de Maria, per a dur a terme la restauració del gènere humà, per mitjà del seu Misteri Pasqual”.
Una altra tradició molt valenciana, és el dinar de Nadal, amb putxero i pilotes, que en molts llocs són anomenades “tarongetes”. Com m’ha recordat l’amic Eugeni S. Reig, els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot, anomenen tarongetes a les pilotes i és només amb eixe nom que es coneixen a Elx. Per això l’alcoià Josep Garcia Llopis, arreplegà en el seu llibre Revoltim, aquesta cançó nadalenca: “Passen bones festes,/ festes de Nadal,/ bones tarongetes/ i un conill ben gran”.
Que el Déu Infant duga la pau a la terra i al cor dels hòmens de bona voluntat. Que el Déu Infant acabe també amb els instints violents que tots portem a dins del cor, i faça nàixer un món més fratern i més solidari, com desitjava el poeta Joan Alavedra en el seu poema El Pessebre: “Pau a la terra! Mai més cap guerra! Mai més pecat! Pau als hòmens de bona voluntat!”.
Vull desitjar un bon i Sant Nadal als periodistes i als lectors de Castelló Notícies (i en especial al seu director, l’amic Joan i a la seua esposa, Lola) i a tots els hòmens i dones de bona voluntat, amb aquest “Romanç de Jesús Infant”, del poeta valencià Carles Salvador:
“El Nen Jesús s’adormia
amb somriures de clavell.
Arbres tendres, horta verda,
caseta de Natzaret,
el Fuster va laborant
sota parra adolescent
un bressol –la mitja lluna-
per a bressar el Fill seu.
La Mare engronsa en la falda
el creador de l’Edén.
El Nen Jesús té un somriure
com albor dins un verger.
Estampa de tricomia:
el groc, el blau i el vermell.
El filaberquí en la fusta
i l’alosa en el llorer
canten pies cançonetes
de pastorets de Betlem
i unes gallinetes rosses
es passegen vora d’ells.
El Nen Jesús està en somnis
i el bressa la Mare ensems.
La vesprada es fa de nacre
–s’entornà per on vingué-.
Les colomes volen altes
per damunt dels armetllers.
Els núvols lentament passen
i es fan pel sol or de llei.
Des del bosquet d’oliveres
arriba un dolç no sé què
i el Nen Jesús fa un mig riure
daurat com un fil de mel.
El Nen Jesús dorm somriures
sobre lliris i clavells”.
Com ha dit el teòleg Karl Rahner, “el Nadal és alguna cosa més que una miqueta d’esperit pacífic i consolador. En aquest dia, en aquesta nit sagrada, és tracta de l’infant, d’un infant en particular. Es tracta del Fill de Déu que es va fer home”. Per això “el Nadal significa que ell ha vingut, que ell ha il·luminat la nit de les nostres angoixes i desesperances en una nit santa”. I allò que va passar aquella nit, “ha de seguir sent una realitat, en els nostres cors i en els nostre esperit”.
Que en aquesta Nit Santa siguem capaços de rebre en el nostre cor el Déu que, en la debilitat d’un xiquet, ve a nosaltres.
Santa Nit a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada