Aquest és el títol del llibre de Fra Valentí Serra i
Fornell, frare caputxí nascut a Manresa en 1959, doctor en Història, estudiós i
divulgador de las plantes medicinals. Fra Valentí Serra ha estudiat i ha donat
a conèixer (amb els seus llibres) l’aportació franciscana i caputxina a la
cultura popular, com és la tradició del Pessebre i les tradicions religioses, a
més de les plantes medicinals i l’agricultura monàstica.
Fra Valentí Serra, arxiver de la Biblioteca
Hispano-Caputxina des de 1987, és redactor de “L’ermità”, calendari del pagès,
agrari i astronòmic, a més de col·laborador de la revista Catalunya Cristiana i
de Ràdio Estel, amb seccions sobre herbes medicinals, horticultura i cuina
caputxina.
Enmig del debat entre laïcitat, cultura i tradició i davant
l’actitud del Parlament d’excloure el Pessebre del palau de la Ciutadella, fra
Valentí Serra afirma que “en el Pessebre trobem tota la nostra tradició”, ja
que “el fill de Déu neix a la perifèria, entre els pobres i en pobresa”.
Fra Valentí Serra, que viu al convent de Sarrià, a
Barcelona, amb quinze frares més, afirma a propòsit del Pessebre, que “ malgrat
el secularisme i la descristianització d’Europa, s’ha mantingut aquesta
tradició, fins i tot entre els no practicants”, malgrat la decisió de la Mesa
del Parlament, “perquè forma part de l’ànima del nostre poble i seria difícil
que es perdés”. Per això fra Valentí ens recorda que “el papa Francesc, en una
visita a Greccio, on s’hi troba el santuari del Pessebre, demanà que no es
perdés aquesta tradició”, que el 1223, l’any que ve farà 800 anys, començà el
joglar d’Assís amb el primer Pessebre vivent.
En una entrevista recent al diari El Punt-Avui (24 de
desembre de 2022), fra Valentí Serra demana que es faci “el Pessebre a casa,
amb la intervenció de tota la família, sobretot dels nens ” ja que aquest “és
un punt molt important de la fe cristiana, perquè en els moments que vivim, ens
recorda que hi ha un Déu bo que ens estima”.
Molt encertadament, fra Valentí Serra diu que el remei que
més li convé a la nostra societat i allò que més necessitem és “ sentit comú i
pau i no perdre l’orientació de les coses fonamentals, a més de mirar la vida
amb perspectiva i profunditat”. Potser és això el que els convé a aquells que,
en nom de la laïcitat, exclouen de l’àmbit públic la tradició i la cultura, com
és el Pessebre. Perquè, com hem vist enguany, en nom de la laïcitat s’exclou el
Pessebre del Parlament, però curiosament els diputats fan festa cada diumenge i
també el dia de Nadal i, a més, la majoria d’ells porten noms cristians. I és
que, com diu fra Valentí Serra, “el Pessebre no molesta ningú. Ens identifica
com a poble”.
Per això no s’entén que el president Aragonés elogiï la
diversitat religiosa de Catalunya i alhora s’exclogui el Pessebre en nom de la
laïcitat.
Com deia, molt encertadament, el professor valencià Joan
Francesc Mira, en relació als qui volen tancar el fet religiós a l’àmbit
privat, “no hem de confondre la laïcitat amb la ignorància” (Els Matins de TV3,
11 de març de 2020). El professor Mira, l’intel·lectual més important del País
Valencià que tenim entre nosaltres, deia també que “no es pot eliminar la
cultura cristiana” de la nostra societat, “perquè està imbricada en la nostra
història i ens cal per entendre el món”. Per això el professor Mira deia en
relació als qui volen prescindir, recloure o ignorar el cristianisme, que
“eliminar això és eliminar tota la història” i per tant els qui actuen així,
“confonen la laïcitat amb la ignorància”.
També l’abat de Montserrat, a l’homilia de la missa del Gall
d’enguany, es preguntava “per què la neutralitat institucional aparta el
Pessebre?”. I és que, continuava l’abat de Montserrat, “el nostre Parlament
prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a
la nostra cultura fins fa ben poc ”, que amb el tradicional Pessebre, tan
arrelat al nostre País.
Com deia també el periodista Antoni Batista, “agradi molt o
poc, la nostra cultura, sí, la cultura catalana, està impregnada de les
tradicions cristianes” (Ara, 25 de desembre de 2022).
Per això com diu fra Valentí, “la tradició pessebrística
s’ha convertit en un fenomen cultural, que ens identifica com a poble”, ja que
aquesta tradició tan catalana “forma part de l’ànima del nostre poble”. Malgrat
la decisió absurda de la Mesa del Parlament.
Bon Nadal a tothom i bon any nou 2023!
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat actualment al
Santuari del Miracle
FLAMA, Agència Cristiana de Notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada