diumenge, 24 d’abril de 2022

El món al revés (CASTELLÓ NOTÍCIES, 18/04/2022)

 Aquest és el títol del llibre de Fina Girbés i Cèsar Barceló, publicat per Andana Editorial. Però també podria ser la síntesi que explicaria la vertiginosa caiguda del Sr. Pablo Casado, president fins fa uns dies del PP. I és que pel simple fet de demanar explicacions a la Sra. Díaz Ayuso, en relació al treball del germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid (com a intermediari en l’aconseguiment de mascaretes), el Sr. Casado ha acabat dimitint, ja que les explicacions que ell demanava, no només no se li han donat, sinó que a més, li ha eixit el tret per la culata.

Diverses vegades, el papa ha elogiat els polítics quan aquests entenen la política com un servei a favor dels ciutadans i més encara a favor dels més desvalguts. Però la defenestració del Sr. Casado, demostra que la política (i no només al PP), es regeix per la llei de la selva, amb una gossada de personatges que estan a l’aguait per atacar-se mútuament, posant de manifest el tan conegut refrany, de que a la vida hi ha “amics, enemics i companys de partit”. I aquests últims, són els mes ferotges.

La caiguda vertiginosa del Sr. Casado, no hauria tingut lloc, si els polítics deixaren de banda els seus egos, enveges, orgull, recels, desconfiances i revenges.

Encara que semble mentida, el Sr. Casado ha perdut la confiança del seu partit, senzillament per una cosa tan sensata com intentar esbrinar si el germà de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, havia comès alguna irregularitat amb la comissió que va cobrar per la seua gestió per aconseguir mascaretes en plena pandèmia. De fet, l’interès del Sr. Casado era més que legítim, si tenim en compte que alguns “comissionistes de les mascaretes, gastaven el diner públic” d’aquestes comissions, en “cotxes de luxe, un iot, rellotges de luxe i vacances a Marbella” (El Diario.es, 6 d’abril de 2022).

El més curió de la dimissió del Sr. Casado, amb la seua caiguda, és que confirma la teoria del món al revés. I és que ha estat ell el censurat (i el seu secretari general), pel simple fet (del tot normal), d’haver intentat esbrinar si hi hagué corrupció o com a mínim, una actitud poc ètica per part del germà de la Sra. Díaz Ayuso.

Pel contrari, davant l’opinió pública, la presidenta de Madrid (i el seu germà), han quedat com a víctimes, i per art de màgia han eixit airosos d’aquesta “vendetta”. Fins i tot hi hagueren manifestacions en contra del Sr. Casado i a favor de la Sra. Díaz Ayuso, degut la fe cega i a la plena sintonia (i fins i tot veneració), dels militants del PP amb la presidenta de Madrid.

Paradoxalment, els barons del PP que havien recolzat el Sr. Casado en el congrés de 2018, s’han posat al costat de la presidenta Díaz Ayuso i en contra del president del seu propi partit i del seu secretari general, sense saber si els fets que el Sr. Casado volia investigar, tenien algun fonament o no.

El que és evident (per més irracional que semble), és que el Sr. Casado que estava esperançat en esbrinar aquest afer, al final no només no ho ha aconseguit, sinó que  ha estat ell mateix que ha eixit escaldat. Al president del PP no li ha anat com ell s’esperava, sinó tot el contrari, ja que el seu intent per saber si el germà de la presidenta de Madrid havia actuat correctament, ha desembocat en un desenllaç decebedor, que, per increïble que semble, ha acabat amb la vida política del Sr. Casado i del Sr. García Egea.

El papa Francesc a l’encíclica Evangelii Gaudium defesa l’activitat política, ja que “és una altíssima vocació, una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú” (EG nº 205). I a l’encíclica Fratelli tutti, el papa demana als polítics que milloren la política, perquè estiga sempre “al servei del veritable bé comú” (nº 154). I per això  el papa diu que no hi pot haver “un camí eficaç cap a la fraternitat universal i la pau social, sense una bona política” (nº 176). En aquesta mateixa encíclica, Fratelli tutti, i concretament al capítol 5 (La millor política), el papa dóna unes pautes per als polítics (nº 177, 178 y 179), perquè l’acció política no se sotmeta a l’economia ni a la tecnocràcia, perquè es busque el bé comú i lidere els canvis, convocant els altres.

Estic segur que en la seua guerra (a mort), el Sr. Casado i la Sra. Díaz Ayuso, no han tingut en compte les paraules del papa, que convida a buscar, per mitjà de la política, el bé dels ciutadans, sinó que el Sr. Casado i la Sra. Díaz Ayuso s’han deixat portar per enveges, recels, odis o desconfiances.

Però el que més m’ha sorprès, com he dit abans, és que el Sr. Casado, que pretenia saber la veritat sobre la comissió del germà de la presidenta de Madrid, és el que ha eixit perjudicat. I pel contrari, la Sra. Díaz Ayuso ha eixit indemne d’aquesta picabaralla i, a més, reforçada, guanyant el pols que ha tingut amb el fins ara president del PP.

D’una manera sorprenent, el Sr. Casado ha quedat desautoritzat pel seu propi partit, malgrat la seua carrera meteòrica: president de NNGG el 2005 (amb 24 anys), diputat a l’Assemblea de Madrid, el 2007 i diputat al Congrés en les legislatures X, XI, XII, XIII i XIV i president del PP des del 2018



Davant tot això, hem d’acceptar que s’ha tancat un cas, com a mínim, fosc, com creia el Sr. Casado, que només demanava que la Sra. Díaz Ayuso aportara tota la documentació, per aclarir els dubtes sobre la seua honorabilitat. I pel contrari, ha estat ell que ha eixit perdent, no quedant-li una altra eixida que fer un pas al costat, deixant així el seu escó, la presidència del PP i fins i tot la política activa.

Sic transit gloria mundi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Així respon la ministra Montero als valencians que demanem un nou finançament (CASTELLÓ NOTÍCIES, 18/05/2022)

El diari Levante (5 d’agost de 2021) ens informava (i això que no era el 28 de desembre, dia dels Innocents), que el Ministeri d’Hisenda pre...

MONTSERRAT