A Ucraïna hi ha
diverses confessions cristianes. La més important de totes elles en quant a nombre
de creients és l’Església Ortodoxa i després hi ha l’Església Greco-Catòlica,
formada per cristians en comunió amb Roma (i per tant, catòlics), però de ritu
oriental, no de ritu llatí.
El 2019 l’Església
Ortodoxa Ucraïnesa es va independitzar del Patriarcat de Moscou, després de 300
anys de tutela russa, fet que va provocar la ira de Rússia i del seu patriarca,
Ciril, ara tan poc imparcial, pel seu recolzament, irracional a l’acció infame
i expansionista de Putin. Per això la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ha
estat defensada pel mateix patriarca Ciril, cap de l’Església Ortodoxa russa des
del 2012 i fidel a l’acció imperialista de Putin. El patriarca ortodox rus, encara
que semble impossible, ha arribat a justificar aquest conflicte, dient que “no hem de permetre que forces externes i
hostils, es riguen de nosaltres”. De fet, Ciril (a l’igual que Putin),
considera que Rússia “inclou Ucraïna, Bielorússia
i altres tribus i pobles” i per això ha dit que “el poble rus i Ucraïna tenen segles d’història en comú, que es remunta
al baptisme de Rússia per Sant Vladimir”. D’ací el seu ferm i irracional recolzament
a Putin. I és que, en comptes de denunciar Putin per la invasió d’Ucraïna i
exigir al president rus la fi del conflicte bèl·lic, el patriarca Ciril s’ha
posat al costat de Putin i en contra de la pau i del dret d’Ucraïna a decidir
el seu futur.
Una actitud molt
diferent de la del patriarca Ciril, és la posició del Vaticà i de les Esglésies
cristianes, tant catòliques com protestants. Així, el grup “Religions per la Pau”, conscient que la
violència només engendra violència, ha afirmat que la invasió d’Ucraïna per
part de Rússia, és “un conflicte de
violència que mai no pot tindre resultats positius”. Aquest grup (igual que
el papa Francesc), ha demanat que es puguen fer corredors humanitaris davant
l’horror de la guerra.
Per la seua part, l’arquebisbe
major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa, Sviatoslav Shevchuk, en la seua
carta a les comunitats ucraïneses de la diàspora, del 28 de febrer passat, ha
demanat que “el diàleg i la diplomàcia
guanyen la guerra”. I ha pregat perquè el Senyor “envie la pau al cor de les nacions”. Al mateix temps, l’arquebisbe
major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa, ha agraït la fermesa del papa
Francesc de condemnar “enèrgicament la
guerra”.
Aquesta invasió
d’Ucraïna provoca el patiment i la mort dels seus ciutadans, degut a l’atrocitat
i a la inhumanitat dels qui maten el proïsme, amb l’intent d’esborrar la
història i la llibertat d’Ucraïna. Així i tot, l’arquebisbe Sviatoslav Shevchuk,
ha afirmat que els greco-catòlics “estem
dempeus, en pregària pel nostre sofert poble ucraïnès”. Cal destacar que
els bisbes i els capellans, juntament amb els periodistes, (a diferència dels diplomàtics),
són els únics que no abandonen mai el poble martiritzat per les guerres. Per
això el P. Smoerechynskyj, capellà a Odessa, ha dit també que “hi ha por a la guerra, però l’Església no
fuig”. I també, el nunci del papa a Ucraïna, Visvaldas Kulbokas, ha
declarat que ell no deixarà el país.
El papa Francesc,
missatger de pau, en un gest inèdit, fa uns dies es va desplaçar a l’ambaixada
de Rússia a Roma, per demanar la fi d’aquest conflicte bèl·lic. I el secretari
d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha dit que “la Santa Seu està disposada a ajudar en les
negociacions entre Rússia i Ucraïna”.
Per la seua part,
Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, que coneix bé les
diverses Esglésies cristianes (els ortodoxos i els catòlics...) que “conviuen”
a la ciutat santa, ha denunciat que “l’Església
Ortodoxa russa no ha romàs al marge” en aquest conflicte, “sinó que s’ha posat al costat de Putin”.
I és que el patriarca Ciril, en comptes de demanar a Putin que ature la guerra,
ha defensat els postulats genocides i terroristes del president de Rússia.
Desgraciadament,
aquesta invasió està provocant que els cristians (els ortodoxos i els catòlics)
es maten entre sí. I això en ple segle XXI. I és que la guerra sempre és un
fracàs de la política. Amb la qual cosa descobrim que els hòmens no hem après
res de l’horror de les guerres que van assotar Europa al segle XX.
A Catalunya (i
també al País Valencià), són diverses les comunitats ucraïneses de cristians,
tant d’ortodoxos com de greco-catòlics, sobretot a Guissona i també a Cervera,
Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona i Solsona. Unes comunitats cristianes que
pateixen pels seus familiars que es troben a Ucraïna i per l’angoixa de no
saber on caurà el pròxim míssil. I també pateixen pel més de mig milió
d’ucraïnesos (dones i nens) que han hagut de deixar el seu país, amb cues per
passar la frontera de fins a sis hores. Cal destacar la sol·licitud de mossèn
Ramon Balagué, de Guissona i de l’arquebisbe Joan Enric Vives, tot fent costat
als ucraïnesos que viuen entre nosaltres.
El drama de la
guerra (de totes les guerres) entre germans, i més encara entre els cristians,
és que (com ha dit algú), els soldats que combaten, que ni es coneixen ni
s’odien, acaben matant-se al front. Pel contrari, els dirigents dels pobles (en
aquest cas, Putin) que sí que es coneixen i sí que s’odien, no es maten entre
ells. De tota manera, la guerra entre Ucraïna i Rússia, no és pròpiament una
guerra, sinó una invasió terrorista per part de Putin, degut a les seues ànsies
imperialistes i expansionistes del president rus.
Però el més
lamentable (i vergonyós), és que el patriarca ortodox rus, Ciril, en comptes de
demanar (com ha fer el papa Francesc) que s’acabe aquesta agressió i invasió contra
Ucraïna, justifique la guerra propiciada per Putin contra els ucraïnesos, una
invasió del tot injustificable.
Si les Esglésies i
els seus dirigents no són signes de pau (com no ho és en aquest cas el
patriarca Ciril) i no treballen per fer possible un món més harmònic i més
fratern, aquestes Esglésies no tenen cap sentit. I si el màxim dirigent de
l’Església Ortodoxa russa, no només no demana aturar la guerra sinó que la
justifica, aquest patriarca està prostituint la religió i esdevenint un
escàndol davant el món.
I és que com diu el
poeta valencià Marc Granell:
“La guerra és inútil,
mai no apanya res,
la guerra és tan sols
la forma cruel
que té d’augmentar qui mana,
el poder.
Els pobles no hi guanyen
jamai res de res.
Encara que hi vencen,
sempre ixen perdent”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada