Sigueu benvinguts, germans i
germanes a aquesta basílica de Santa Maria del Mar. Tot seguint una tradició
més que centenària, cada 11 de setembre ens hi apleguem en aquesta sagrada nau
per oferir l’eucaristia en sufragi dels defensors de les llibertats de Catalunya
i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei del nostre
Poble.
Ara en uns moments de silenci,
acollim el perdó i la misericòrdia de Déu, que purifica els nostres cors.
“Ser deixeble no és només resar i celebrar, sinó un compromís amb la
vida”. Ho deia recentment el bisbe brasiler, André De Witte (Religión Digital
23 d’agost de 2019). Ser deixeble de Jesús, germanes i germans, és seguir les
seves petjades i viure com ell, atents a les necessitats i al dolor dels qui
més sofreixen. Per això el bisbe màrtir argentí, Enrique Angelelli, beatificat
el dia de la Mare de Déu de Montserrat d’aquest any, deia referint-se als
pastors de l’Església: “Per servir cal
tenir una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble”. I el també el bisbe
Gustavo Carrara, auxiliar de Buenos Aires, deia: “L’Església ha d’estar atenta a la qüestió social” (Religión Digital
5 de març de 2017)
I és que els cristians catalans
no ens podem desentendre de la situació que viu el nostre País. Hem de viure
amb una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble. Ho deia també, d’una
manera semblant, el papa Francesc en la seva exhortació Evangelii Gaudium: “Ningú no pot exigir-nos que releguem la
religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida
social i nacional, sense preocupar-nos per la salut de les institucions de la
societat civil, sense opinar sobre els esdeveniments que afecten els ciutadans”
(EG, 183).
Per això les benaurances ens hi
ajuden a enterrar costums que no ens ajuden, pors que paralitzen, prejudicis
que separen, odis que maten. Cal, germanes i germans, arrelats en les
benaurances, superar amors sense compromisos, paraules buides sense veritat,
camins sense horitzons. Els cristians hem de posar les mans a l’arada i obrir nous
solcs de justícia i d’esperança per al nostre País. Hem de saber desprendre’ns
de les paràlisis del passat, per tal de viure d’una manera nova, sense somiar
amb els alls i les cebes de l’opressió i de l’esclavatge d’Egipte. Hem de saber
mirar sempre endavant per no convertir-nos en una estàtua de sal. Amb aquestes
paraules del papa (RD 29 de juny de 2019), Francesc ens convida a viure amb la
llibertat interior dels fills de Déu, per tal d’alliberar-nos del que ens
obstaculitza de ser deixebles de Jesús. Hem de ser lliures i creatius. No
esclaus, conformistes, mesells.
Com Jesús, hem de ser itinerants
i nòmades, no sedentaris, pelegrins en ruta, sense portar res a sobre,
alliberats del que ens encadena i ens impedeix de mirar sempre endavant. Hem de
deixar seguretats i conforts per compartir la vida dels altres, per descobrir
el camí a mida que anem caminant, sense conformismes, oberts a la novetat de
l’Esperit i de l’Evangeli, sense aferrar-nos al que hem fet sempre.
Com a cristians catalans hem d’omplir
de llavors d’esperança els camins erms i assedegats i les vides buides i sense
força. Hem de caminar en la veritat i en la humilitat per tal de mirar el món i
els altres d’una manera nova. Així arribarem a ser artesans de bondat, de
bellesa, de fraternitat, de llibertat, de pau. Sensibles i sol·lícits pel sofriment
i les llàgrimes del nostre mon, com ens demana el papa, atents i solidaris amb
el dolor dels qui són a la presó o a l’exili. I és que com ens recorda el bisbe
Xavier Novell, amb unes paraules del papa, “la
presó preventiva constitueix una altra forma de pena il·lícita amagada, més
enllà d’un vernís de legalitat” (Full Diocesà de Solsona, 8 de setembre de
2019).
Per superar contrarietats i
entrebancs, ens hi cal confiança i disponibilitat, per tal de no caure en el
desànim.
En el moment que vivim, hem de saber
transmetre l’alegria de l’Evangeli i l’esperança que neix de la Pasqua, sense
rendir-nos, sense caure en el pessimisme ni en la decepció. La Paraula de Déu
que il·lumina la nostra vida, és sempre paraula que encoratja i obre nous
camins de diàleg i d’entesa. Per això faig meves les declaracions dels abats i
abadesses benedictines i cistercenques, quan fa dos anys demanaven “un diàleg sincer i pacífic”, perquè “els polítics cerquin solucions i no deixin
enquistar un problema que, per la força o amb posicions maximalistes, sols
s’agreuja”(Catalunya Religió, 3 d’octubre de 2017).
Com a Església, com ens recorda
el bisbe Xavier Novell, “hem d’aportar
alguna cosa que ajudi la nostra societat” (Full Diocesà de Solsona, 8 de
setembre de 2019), per tal de trobar una solució dialogada a la situació que
vivim.
Fa un mes, els bisbes de
Colòmbia, amb motiu del bicentenari de la independència d’aquell país, donaven
gràcies a Déu per les “persones que participaren
en la gesta alliberadora, els qui amb generositat bressolaren el somni de
llibertat i els qui oferiren les seves vides per la llibertat del poble”. Per això agraïen Déu “l’entrega i els esforços de tants preveres, religiosos i fidels que
col·laboraren amb veritable heroisme en les lluites per la llibertat”. I és
que, com deien els bisbes colombians, “la
fe cristiana il·luminà i acompanyà els processos que ens portaren a la
independència”. També nosaltres donem gràcies a Déu pels patriotes que
donaren la seva vida per la llibertat del nostre Poble.
Demanem l intercessió de la Mare
de Déu de Montserrat, perquè vetlli per Catalunya per tal que mai no es desfaci
aquest poble català que ella espiritualment engendrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada