També hui tots nosaltres, com els primers deixebles, hem de ser, en el nostre món, testimonis del Ressuscitat. Com diu el bisbe Pere Casaldàliga, els cristians "hem de ser creients, però més encara, creïbles". Perquè no hi ha prou en donar testimoniatge de paraula, sinó que ho hem de fer amb les obres i de veritat. No és suficient proclamar cada diumenge el Credo, sinó que a més, hem de viure d'acord amb la veritat del que creiem. Si no és així, les nostres paraules seran paraules buides, sense cap mena de significat.
I com podem ser testimonis autèntics del Regne?
Ho serem si ens estimem els uns als altres intensament.
Si som comprensius amb les debilitats dels altres i compassius amb tots els qui sofreixen.
Si som persones de pau i no guardem mai en el nostre cor sentiments de rancor i de venjança.
Si sabem descobrir i valorar en els altres les coses bones que tothom posseeix.
Si tenim detalls de tendresa amb els qui comparteixen la nostra vida.
Si som persones que ens esforcem perquè no ens caiga mal cap altre germà nostre.
Si sabem cuidar la fraternitat, construint-la cada dia, refent els lligams que s'han trencat i enfortint l'amor fratern.
Si sabem estimar els enemics i els adversaris.
Si no guardem ressentiment al nostre cor ni actituds de violències ni de revenges.
Si sabem frenar les crítiques i les murmuracions, les malfiances, els recels i les desconfiances.
Si busquem el bé dels germans abans que el propi bé i si sabem parlar bé dels altres.
Si som justos i honestos i si rebutgem la mentida, la corrupció i el frau.
Si sabem cuidar el medi ambient i l'ecologia.
Si no ens mostrem indiferents davant el sofriment, el dolor i les llàgrimes dels qui pateixen.
Si el nostre cor batega al ritme de la misericòrdia.
Si, finalment, ens reconeixem germans de la humanitat.
El testimoni del Regne no és el qui parla molt, sinó el qui estima molt. I si a vegades pensem que no podem fer res de bo, sí que ho podrem fer amb l'ajuda, la gràcia i la benedicció de Déu, que és l'Esperit Sant que Jesús ha promès enviar-nos. És l'Esperit qui ens farà testimonis del Senyor Ressuscitat, per tal que siguem hòmens i dones de pau, d'esperança i de comunió.
L'Ascensió del Senyor no és una invitació a romandre immòbils mirant el cel, sinó que ens encoratja a treballar per una fraternitat que faça possible un món més just, en el qual arribem a descobrir-nos germans els uns dels altres i fills d'un mateix Pare.
L'Ascensió del Senyor ha de fer de nosaltres, com els primers deixebles, testimonis del Ressuscitat. I com ells, ja que hem rebut la benedicció del Senyor, també nosaltres hem de ser una benedicció per als altres. Com els apòstols que van rebre l'Esperit, també nosaltres hem de ser portadors de l'Esperit de Déu, ja que els dons que el Senyor vessa sobre nosaltres, no són només per a nosaltres, sinó per a transmetre'ls i compartir-los amb els nostres germans de fe i amb tots els hòmens i dones amb els quals convivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada