És molt noble saber demanar perdó. Però la Sra. Bonig (i els condemnats pel cas Palau de la Música, entre ells l’antiga CDC) hauria de repassar el catecisme de l’Església Catòlica, perquè no hi ha prou de demanar perdó. Cal també complir la penitència pels pecats comesos.
La Llei de Déu, tant en el llibre de l’Èxode (20:15) com en el del Deuteronomi (5:19), ens exhorta a no robar. I en aquests mateixos llibres (Ex 20:17 i Dt 5:21) Déu també manà al seu poble no desitjar els béns del proïsme. D’ací que furtar siga un pecat greu, ja que està basat en la cobdícia i en l’avarícia.
Quan estudiàvem el catecisme, abans de prendre la primera comunió, se’ns deia que perquè ens foren perdonats els pecats calien cinc passos: l’examen de consciència, la contrició o dolor pels pecats comesos, el propòsit d’esmena, dir els pecats al confessor i complir la penitència. I així se’ns donava l’absolució que perdona els pecats. Quan la Sra. Bonig diu que el seu partit ja ha demanat perdó, s’oblida que també s’ha de complir la penitència, és a dir: l’acció duta a terme pel penitent com a reparació pels seus pecats.
Seria molt fàcil (i els eixiria molt baratet als lladres) furtar tres, cinc o deu milions d’euros, confessar-se i amb això ja està tot resolt. Però les coses no van així. L’Església demana una reparació pel mal que, amb les nostres accions, hem fet als altres.
El Catecisme de l’Església Catòlica, en el punt 1.424, anomena confessió, reconciliació o perdó, el sagrament que ens reconcilia amb Déu i amb els altres per mitjà del perdó dels pecats i pel qual recobrem la pau amb Déu i amb aquells als quals hem ofès. I en el punt 1.459 del mateix Catecisme de l’Església Catòlica, se’ns parla de la satisfacció de la penitència, d’aquesta manera: ‘Molts pecats causen perjudici al proïsme’ i per això l’Església ens demana ‘fer els possibles per reparar (per exemple restituir les coses robades)’ el mal que s’ha fet. El catecisme mana als qui demanen perdó ‘fer alguna cosa més per a reparar els seus pecats’, satisfent ‘d’una manera apropiada’ el mal comés. I ‘aquesta satisfacció s’anomena penitència’. Per tant, quan algú furta, no hi ha prou de demanar perdó. Cal reparar el mal que s’ha fet i en el cas concret dels qui roben, tornar allò que s’ha furtat.
Per altra part, que la UE donara a la Generalitat 33 milions d’euros (20 dels quals per a escoles) i que el PP no els invertira, és un vergonya per la qual també hauria de demanar perdó el PP. Què se n’ha fet d’eixos 33 milions? On han anat a parar?
Si el PP ha demanat perdó pels diversos casos de corrupció que ha tingut al seu si (cosa molt admirable) cal que faça un pas més, ja que a més de demanar perdó, ha de fer possible una reparació tornant allò que ha furtat, com demana l’Església.
El sagrament de la reconciliació no és passar per la duana i quedar net, sense més ni més. És, sí, demanar perdó, però també tornar el que, violant el setè manament de la Llei de Déu, s’ha furtat. És a dir: complir la penitència. I això és el que encara no ha fet el PP. Ni tampoc els condemnats pel cas Palau de la Música o d’altres polítics enfangats en la corrupció. Tant el PP valencià com tots aquells que estan immersos en la corrupció haurien de recordar les recents paraules del papa Francesc en el seu viatge al Perú, quan ha dit que la corrupció és ‘un virus social’ i ‘un fenomen que ho infecta tot’.
L’Església Valenciana hauria de denunciar la corrupció que hem patit els valencians per part dels qui governaven els nostre País, i no callar davant l’escàndol d’aquells que s’han aprofitat del seu càrrec per enriquir-se il·lícitament. D’aquesta manera, com ha fet el papa al Perú, l’Església creixeria en credibilitat. Perquè callar davant la corrupció és no defensar la justícia.
L’Església Valenciana hauria de fer com va fer el dominic fra Bartolomé de las Casas, que rebutjà perdonar els pecats als poderosos del seu temps, si abans no alliberaven els esclaus indígenes que tenien esclavitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada