Als nostres pobles, els focs de Sant Antoni presenten una gran diversitat i riquesa, sobretot a les comarques dels Ports i del Maestrat: les Santantonades de Forcall, la Matxà de Borriol, el ‘Maig’ de Villores, les Rossegades d’Albocàsser, la Malea de Vilafranca, la representació de la vida del sant, la benedicció del panoli i les Albaes de Morella o les Botargues de Forcall.
També Canals, a la comarca de la Costera, celebra Sant Antoni amb una de les fogueres més monumentals! I amb Canals, del nord al sud, el País Valencià crema en honor al nostre sant: Almoines, Benidorm, Cullera, Gata de Gorgos, Benicàssim, Elx, Palmera, Finestrat, l’Alcúdia, Borriana, Xixona, Ador, la Vila Joiosa i els seus populars rotllets, o Palma, amb la benedicció de pans i dolços. O el típic i tradicional Rei Pàixaro de Biar, que encapçala la cavalcada de Sant Antoni. Com explica el professor Gabriel Sansano en el llibre ‘Joc, Ball i Danses del Rei Pàixaro’, aquest és un personatge coronat i barbut, que recorre a cavall els carrers de Biar, plens de fogueres, llançant vítols a Sant Antoni i convidant els veïns a prendre part en la festa. En la comitiva, a més del Rei Pàixaro, hi ha dos palafreners i dos dansadors que van al davant, una vintena d’atxes o torxes i els dolçainers. També Benissa amb la fira i el porrat de Sant Antoni, Onda, Pego o Alcoi amb la romeria a l’ermita del sant, celebren aquest pare de monjos.
A la Safor, a més del foc hi ha la tradició dels Porrats, lligats a la rogativa per demanar a Sant Antoni bones collites i fertilitat per al bestiar. L’escriptor J. E. Gonga, en el seu excel·lent llibre ‘Les festes de la Safor’, descriu els inicis del Porrat a Gandia i a Oliva. En aquest últim poble, hi ha constància des del segle XVII de la benedicció dels animals lligada a la festa de Sant Antoni.
Sant Antoni és considerat el pare dels monjos, ja que amb ell començà la vida monàstica. Sant Atanasi, qui escrigué la ‘Vida d’Antoni’, presenta l’experiència d’aquest monjo, caracteritzat pel despreniment, la confiança en Déu en la lluita contra el Mal i pel treball i l’almoina als pobres. Sant Atanasi volia presentar la vida d’Antoni com un model i un exemple per als monjos. Per això són molts els refranys referits al combat i la victòria de Sant Antoni contra el Mal: ‘Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u. El dimoni en va fer trenta i Sant Antoni trenta-u’. I també: ‘Per a més glòria del sant, i per a que ràbie el dimoni, diguem tots en veu alta: visca el P. Sant Antoni’.
Nascut a Egipte l’any 251 al si d’una bona família, per l’Evangeli renuncià a tots els seus béns per a seguir Jesús. La vocació d’Antoni va nàixer de la radicalitat en el seguiment del Mestre. Per això, el nom que espontàniament li donaren els seus deixebles fou ‘amic de Déu’, theophiles, un nom que l’Escriptura havia aplicat a Abraham, i que la tradició cristiana dels primers segles assignava als justos: els màrtirs i més tard els monjos.
Antoni, després de passar un temps a prop del seu poble dedicat a la pregària, se’n va anar al desert, lloc de combat i de trobament amb Déu, on durant prop de 20 anys va fer vida d’ermità. Més tard es retirà a la muntanya, el seu ‘desert interior’, per viure sol, centrat en la pregària i en el treball. La seua vida, amb una gran multitud de deixebles, va acabar el 356 quan morí en la pau de Déu.
Al capítol 71 de la ‘Vida d’Antoni’, Atanasi ens presenta el nostre sant com un home que era estimat per tots. De caràcter pacient i humil de cor, el seu rostre irradiava la bondat de Déu. Per això no estava torbat mai i l’alegria que portava al seu interior feia que no estiguera trist. Aquesta serenitat i la seua mirada plena de simpatia, feia que els qui l’anaven a visitar se’n tornaren amb la pau al cor. Per això, Sant Antoni és per a tots els cristians, en ple segle XXI, un model en el seguiment del Senyor.
L’escriptor valldalbaidí Joan Olivares ha fet uns deliciosos goigs en honor de Sant Antoni, amb referència a la situació que viu el nostre País per la crisi econòmica: “Sense faena a les fàbriques/ una ruïna als bancals/ els joves cap a Alemanya/ i els vells….que els tiren al mar”.
Aquests goigs també parlen de la desaparició de RTVV i de la situació dels valencians sense una televisió pròpia: ‘Si ha plogut a Benissuera,/ a qui podria importar?/ Hay nieve en los Pirineos,/ y en Canarias mala mar./ Canal 9 era una pena,/ això no ho podem negar,/ però vist el que vegem,/ ara el trobem a faltar./ Pel·lícules i notícies,/ en llengua dels valencians,/ la de Fuster i Estellés,/ la de Corella i March’.
En aquest goigs, Sant Antoni respon a la pregària dels valencians perquè els ajude: ‘No tinc paraules, fills meus./ Quasi res m’heu demanat!/ Fa temps que busque i no trobe,/ remei per al vostre mal./ Però ja que heu insistit,/ ací teniu un refrany:/ Llaureu i sembreu la terra,/ collireu lo que heu sembrat’.
Que Sant Antoni que és el patró dels animals, siga també intercessor pels nostres governants, perquè governen amb justícia i amb equitat.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada