La sentència del Tribunal de Luxemburg ha posat en solfa les tramoies del Tribunal Suprem espanyol, ja que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha reconegut la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat per haver estat escollit membre del Parlament Europeu el 26 de maig passat. El TJUE ha afirmat que el dirigent d’ERC hauria d’haver estat alliberat de la presó preventiva quan el van votar com a eurodiputat. A més, el judici contra els diputats elegits el 28 d’abril, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull i contra el senador Raül Romeva, s’hauria d’haver suspès, a l’espera del suplicatori per poder jutjar aquests parlamentaris.
El mateix president del Parlament Europeu ha exigit a l’estat espanyol que s’acate la sentència del TJUE. Per això Oriol Junqueras tenia el dret d’assistir a Estrasburg a la sessió en què es va constituir el Parlament Europeu. I és que segons el TJUE ‘una persona que resulta elegida al Parlament Europeu adquireix la condició d’eurodiputat des de la proclamació dels resultats electorals, de manera que gaudeix de les immunitats reconegudes per l’article 9 del Protocol’. Queda clar que la representació ve de l’elecció popular que no pot ser anul·lada per la justícia. Així, el TJUE ha fet justícia restituint els vots que van donar suport al Sr. Junqueras i a més ha desqualificat el Tribunal Suprem espanyol. El jutge Marchena hauria d’haver deixat el Sr. Junqueras en llibertat i, en tot cas, demanar el suplicatori per a poder jutjar-lo. Una vegada més es veu que Europa és el camí de la justícia, a diferència d’aquells que han apostat per la judicialització de la política, cosa que, com hem vist, no ha ajudat en res a trobar una solució a un problema polític. D’ací el ridícul i els errors dels jutges Marchena i Llarena en tot aquest judici i amb les euroordres contra els eurodiputats Puigdemont i Comín. De fet, el mateix dia que es va saber la sentència del TJUE, l’Eurocambra va anul·lar la prohibició perquè Puigdemont i Comín hi puguen entrar.
Aquesta sentència és un autèntic terratrèmol polític, o un tsunami de conseqüències imprevisibles, ja que el TJUE ha afirmat que el Tribunal Suprem espanyol ha vulnerat els drets d’Oriol Junqueras i dels qui el van elegir. Aquest tribunal ha donat una sonora bufetada al Tribunal Suprem espanyol. No cal dir que la sentència del tribunal europeu afectarà també el futur del president Puigdemont i del conseller Toni Comín com a eurodiputats, ja que com Oriol Junqueras, també van ser elegits per la ciutadania. I per tant, si els eurodiputats ho són des de la nit electoral, aviat veurem els Srs. Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, cosa que hauria hagut de passar ja el maig passat quan van ser elegits.
Ara falta saber què farà el govern espanyol, ja que, pel dret i pel revés (des del rei al president del govern i els ministres i tota l’oposició), sempre han demanat respecte per les decisions judicials. Veurem si ells també respecten i compleixen aquesta sentència del TJUE. Perquè si l’estat espanyol no acata la sentència del tribunal europeu, Espanya haurà enterrat la seua condició d’estat democràtic.
Segons el magistrat valencià, Joaquim Bosch, ‘15 jutges europeus han desautoritzat amb claredat el Tribunal Suprem espanyol, ja que ha dictat una sentència sobre una persona [Oriol Junqueras] que no podia ser condemnada’ a causa la seua immunitat.
El repte que havia llançat Espanya a Europa, ara li ha tornat, com un bumerang, als nassos del jutge Llarena i de tot el Tribunal Suprem. I ara falta veure com ixen d’un embolic que ells mateixos, els jutges Llarena i Marchena, han provocat. I això per no haver actuat segons la llei -tant que la defenen-, ja que aquesta llei prohibeix condemnar un parlamentari, si abans no s’ha demanat el suplicatori. A veure com arreglen l’embolic que ells mateixos, amb una actitud desafiant, han provocat.
Aquesta actitud del Suprem espanyol, prepotent i sense gens de respecte per la justícia, em recorda unes declaracions del teòleg Gustavo Gutiérrez quan deia: ‘No és presentable que la veritat dels pobres i la justícia, siguen desterrades de la dogmàtica teològica’. I també: ‘Com diu la Bíblia, no hi ha pau autèntica sense justícia, sense respecte als Drets Humans’. Per això, no cap en un estat de dret que la veritat i la justícia siguen desterrades del seu comportament. Perquè s’ha de defensar sempre la justícia i els Drets Humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada