"Seguiu el mocadoret”
El passat dia 24 va fer 600 anys del miracle del mocadoret, quan Sant Vicent Ferrer, el 24 de juny de 1413, va mostrar a la gent que l’escoltava, la urgència per auxiliar una família que vivia en la pobresa.
Segons conta la tradició, aquell 24 de juny de fa sis segles, quan Sant Vicent es trobava predicant a la plaça del Mercat de València, davant de la Llotja , la seua santedat de vida li va fer vore que una família vivia en la indigència. El P. Sant Vicent explicà al seu auditori les necessitats d’aquelles persones, i per tal que el poble poguera ajudar-les, tirà el seu mocador a l’aire, que anà volant fins a la casa número 5 del carrer de la Tapineria , amb la gent al darrere. Quan el mocadoret entrà per la finestra on vivia aquella família pobra, es va produir l’autèntic miracle: la solidaritat i la generositat dels qui havien seguit el mocadoret, es va materialitzar en l’ajuda a la família que passava dificultats.
El miracle del mocadoret continua repetint-se sis segles després! Ara ja no és Sant Vicent el qui llança el mocadoret a l’aire per auxiliar la gent que passa gana, sinó que són els voluntaris de Càritas, de la Casa de Caritat, de Creu Roja, dels Bancs dels Aliments, de les Associacions de Veïns, els qui continuen ajudant les persones que tenen problemes de subsistència.
En ple segle XXI, és una vergonya que encara hi haja gent que passe fam!! Encara hui en dia, sis segles després del miracle del mocadoret, hi ha la necessitat urgent d’atendre persones majors, ancians que viuen sols, discapacitats, malalts dependents, o xiquets de famílies amb risc d’exclusió social.
El miracle del mocadoret és tan actual hui, com fa 600 anys. I per això, cal també que la solidaritat faça visible una sol·licitud per tots els qui sofreixen. Perquè el miracle del mocadoret no va ser que anara volant fins a la casa d’aquella família, sinó que l’autèntic miracle va ser la solidaritat que va nàixer per socórrer els qui tenien fam.
Quan l’Administració no fa bé el seu treball, són els voluntaris a les parròquies o en diverses ONG, els qui ixen a l’encontre dels qui viuen en la pobresa, o fins i tot en la misèria. ¿Per què la Generalitat no fa el possible i l’impossible per eradicar la pobresa que flagel·la la nostra societat? ¿Per què la Generalitat no té una prioritat clara a favor de les persones, i es gasta els nostres diners en Fórmules 1 i en Màsters de Golf? Quants ciutadans anònims, amb molts menys recursos que la Generalitat , fan realitat l’ajuda solidària als qui més sofreixen! Quants ciutadans anònims saben compartir allò que tenen i fan possible, un dia i un altre, tants i tants miracles del mocadoret!!
Per això el miracle del mocadoret continua present hui en els nostres pobles. Càritas, Creu Roja, Mans Unides i tantes persones anònimes, continuen fent miracles a favor d’aquelles persones que han estat víctimes de la cobdícia dels bancs i de les injustícies dels poderosos, insensibles al dolor del nostre món.
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
PD: La imatge és de: http://www.dominicanwitness.com/wp-content/uploads/2013/04/Juanes_Juan_de-St_Vincent_Ferrer.jpg
PD: La imatge és de: http://www.dominicanwitness.com/wp-content/uploads/2013/04/Juanes_Juan_de-St_Vincent_Ferrer.jpg
Aquest article, a més d'aparéixer a l'edició de Levante-EMV, de dimecres, ha estat publicat també a La Veu del País Valencià (http://blogs.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/917/seguiu-el-mocadoret)
ResponElimina